Esta mañana me desperté con tu pensamiento. Fue tu dulce y relajante melodía la que acudió a mi mente; el recuerdo de tu canto de hermosa sirena que con tus bondadosas palabras me acariciaba los oídos. Tendido en el lecho, con los ojos cerrados, escuchaba atento cada uno de tus versos, ese tono pausado que me devuelve la calma. Porque es tu imagen, la belleza de tu alma pura y sincera, ese espíritu noble y romántico, lo que me aporta energías para afrontar cada nueva jornada. Tenerte siempre presente y quererte en secreto me hace feliz, aunque sepa que nunca podré poseerte; que mis besos se perderán en el aire, huérfanos de tus deliciosos labios. Acaso el viento te los entregue, ya fríos, sin el calor de mi boca, mas portadores de los mejores deseos, con la embriagadora ternura que me contagias; esa ternura que te caracteriza, que me hechiza y me enamora, con esa magia que se posa en cada gesto, en cada estrofa, en cada uno de esos poemas que transmiten pasión y me seducen con cada una de sus letras.
Desde la distancia te venero, con la certeza de que nunca serás mía; que todas las cosas que decirte quisiera se ahogarán en mi garganta. Confesiones nonatas que quedarán sepultadas en lo más hondo de mis adentros y me acompañarán en el último viaje. Quizá antes de zarpar tu rostro vuelva a mi memoria. Entonces volveré a contemplar, acaso por unos breves instantes, esa sedosa y larga melena, esos oscuros y ondulados cabellos que tan dichosamente acariciarían mis manos y donde gustosos se enredarían mis dedos; esos grandes y brillantes ojos de miel que me muestran tu corazón joven, valeroso, fuerte y generoso, y que quisiera devorar; esa bella sonrisa que brota de tus carnosos labios, ese exquisito tesoro, ese sagrado grial de donde mana tu anhelado elixir.
Pero hasta el momento de la partida te buscaré en cada rincón de mis sueños para gozar con tus palabras, con esa gran virtud que te caracteriza, preciosa mujer de fantasía. Por ti vivo, por ti respiro, por ti afronto todos los días, con la fuerza que me da saberte en mí, conocer al sorprendente ángel, a la diosa que en ti habita. Al caer la noche seguiré alzando la mirada al majestuoso cielo y con pupilas cristalinas rogaré a las estrellas que te protejan; le pediré a la luna que te vele en las madrugadas e ilumine tu camino, del mismo modo que tú iluminas el mío. Y cuando al terminar la jornada, agotado, me cubran las sábanas, me dormiré mientras te pienso, antes de acudir a tu encuentro en las moradas del perezoso Morfeo.
Autor: Javier García Sánchez,
desde las tinieblas de mi soledad,
24-11-2016.
Hermosa entrada, wow tu musa debe sentirse orgullosa al saber que inspira tanta belleza.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Muchas gracias, amiga. Ojalá así sea.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Qué bonic! ❤ Quan et poses romàntic no hi ha qui et guanyi! I com diu el comentari de dalt, envejo la teva musa… A qui no li agradaria rebre aquesta declaració?! Preciós, en serio. Una abraçada.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Moltíssimes gràcies, Lidia. Tant de bo així fos. Una abraçada.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Que belleza de entrada, esa luna, que yo estoy enamorado de ella.
Me gustaLe gusta a 2 personas
Muchas gracias, Junior. Un saludo.
Me gustaLe gusta a 1 persona
No sé si puc fer-te una recomanació… però aquesta nit a tv3 a les 22.25h. Fan «Ebre: el bressol de la batalla». Una peli/documental sobre la batalla de l’Ebre. He pensat que potser és del teu interès.
Me gustaLe gusta a 1 persona
jeje. Per supossat que pots fer-me recomanacions, i te les agraïré de debó; el problema, però, és que llevaren la tv3 al País Valencià fa anys. Una autèntica llàstima, perquè era gairebé l’únic canal que veia, , amb programes molt didàctics i interessants, com el que em comentes.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Doncs està sent molt interessant la peli! No recordava que havien tret tv3 del País Valencià… però bueno, sempre pots veure-ho per internet.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Ja, però no és el mateix. Jo abans gaudia veient els documentals de la tv3. La televisió d’aquí, canal 9, era molt roïna. La tv3, però, és molt més interessant, i senc nostàlgia de quan era petit i la veia. La gent pensava que era català, perquè se’m pegà l’accent, jajaja.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Ah, sí? Accent català? Jajaja m’agradarie sentir-te…
Me gustaMe gusta
Per cert: respecte a la guerra civil, «El holocausto español», de Paul Preston, imprescindible.
Me gustaLe gusta a 1 persona
L’he de llegir!! Gràcies per la recomanació!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Como siempre tus escritos atraviesan a la persona que los lee, nunca dejes de escribir.Un abrazo enorme peque.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Muchas gracias, Bea. Muy amable. Me alegra ser capaz de transmitir sentimientos.
Un fuerte abrazo de vuelta.
Me gustaLe gusta a 1 persona